Joan
Ferrer
Nascut a Berga el 28 de febrer de 1937, amb tan sols 15 anys va començar a pintar de manera autodidacta i es va afegir al grup de pintors “Cau d’Art”. Reforçat pels gustos refinats de la seva mare i la figura culta del pare, de seguida va entendre la pintura d’una manera allunyada de dogmatismes acadèmics. Va rebutjar fer estudis universitaris per dedicar-se plenament a la pintura.
El tacte de la llum
Un estèril espai que ens il·lumina els ulls.
Hi ha zones de misteri en aquest blau precís i és concret i tangible el tacte de la llum.
Desèrtica mirada, rereguarda del groc, no puc dir-te si ploro en aquest món d’oblit. (Perucho)
Desig
de pintura
Els anys d'aprenentatge són fonamentals per a qualsevol artista. Durant aquest primer període de formació s'estableix un marc mental, uns interessos, que condicionen de manera decisiva tota l'obra posterior.
La
presència callada de les coses
Els bodegons de Joan Ferrer, d’aparença rotunda però de fons delicat, centren la mirada en les petites coses d’un món petit i fràgil, un món governat per un temps que no és el nostre.
Poètiques
del cos
El cos com a personificació de l'home. El cos com a expressió de l'ànima. El cos com a mesura d'un món inabastable. Les figures de Joan Ferrer són figures robustes, geomètriques, exuberants i rotundes. Cossos sòlids de presència innegable i anatomies impossibles. Figures terrenals i humanes, entregades a la vida i a l'experiència.
Reflexos
del jo
Un retrat és quelcom més complex que una reproducció mimètica d'una fesomía. Es tracta de captar l'essència, captar la vida, abraçar l'Home i plasmar-lo a la tela. Gairebé tots els que ha pintat Joan Ferrer són retrats d'amics o famíliars.
Trilogia
del paisatge
Joan Ferrer es deixa amarar del paisatge però no el copia. No el veureu mai plantant el cavallet enmig d’un prat o dalt d’una muntanya. La pintura a plain air no li interessa. Com a molt —en comptades ocasions— pot prendre algun apunt a llapis per recordar amb fidelitat les estructures d’una soca vella o l’esquelet d’un paisatge trobat.
Del
paisatge a la taca
Del paisatge a la taca, de la reflexió a l'acció, de la contenció a l'expressió. Podríem definir d'aquesta manera l'obra més recent de Joan Ferrer. Una obra que no és només fi, sinó que és procés.
Obra
damunt paper
No és possible de comprendre l'obra pictòrica de Joan Ferrer en tota la seva plenitud sense conèixer els seus collages, les seves aquarel·les i els seus dibuixos.